La programació competencial

Aquí deixo l'adreça on he fet la pauta d'anàlisi de la unitar de programació:

http://www.scribd.com/doc/49146456?secret_password=1uubhgg5l1b9m3pzr6cj

La programació competencial

Aquí deixo l'adreça on hi ha una unitat de programació elaborada per mi. Si us fixeu amb les dates veureu que són objectius que encara s'han de treballar, i per tant  l'apartat de la reflexió de la pràcrica encara no l'he pogut omplir.
Quan he passat l'unitat de programació a l'scrib, no ser perquè els quadres s'han mogut i ha quedat una mica mal organitzat, però espero que s'entengui.


http://www.scribd.com/doc/49144092?secret_password=2caq2jb0mfthsnwiddb2

El Decret 142/2007

Activitat 1

ÀREA DE MATEMÀTIQUES

L'ordenació de l'àrea de matemàtiques consta dels següents apartats:

1. Introducció.

2. Contribució a l'adquisició de les competències bàsiques.

3. Estructuració dels continguts: numeració i càlcul; relacions i canvi; espai i forma; mesura; estadística i atzar.

4. Consideracions per el desenvolupament del currículum: rellevància dels contextos; equilibri; valoració d'actituds; diversitat; avaluació.

5. Objectius generals de l'àrea de matemàtiques ( de primer a sisè de primària)

6. Processos a desenvolupar (relacionant amb els diferents nivells de l'estructuració dels continguts):

    - Cicle inicial

    - Cicle mitjà

    - Cicle superior

7. Criteris d'avaluació

Tutoria, famílies i serveis externs

Entrevista a Manuel Segura

La idea bàsica que descriu Manuel Segura és que perquè algú sigui persona, fa falta saber pensar, tenir control emocional, valors morals i sobretot saber posar-se al lloc de l'altre.

És per això que creu que s'ha d'educar en valors, i proposar als alumnes dilemes morals.

Segura planteja el mètode de Kohlberg, partint doncs dels esquemes universals de raonament. Aquest mètode diu que la nostra consciència moral segueix un procés de creixement o de maduresa, i que una de les funcions de la consciència moral és formular judicis sobre el què hem de fer o rebutjar.

El mètode estudia el desenvolupament de la consciència partint dels judicis morals; tots seguim uns esquemes universals de raonament i evolucionem d'esquemes més infantils a esquemes més madurs.

Les persones avancem segons sis estadis:

1- Preconvencional (normes com a realitat externa; premi-càstig) on passem per l'estadi d' "obediència i por al càstig" on lògicament no tenim autonomia i per "afavorir els propis interessos", és a dir on som egoistes.

2- Nivell convencional on passem per l'estadi "d'espectatives interpersonals" en el que volem agradar i ser acceptats i per les "normes socials establertes" en el que complim les normes per responsabilitat.

3- Nivell Post convencional on passem per "drets prioritaris i contracte social" i per els "principis ètics universals" en el que entra en joc el dret a la vida, a la llibertat, a la igualtat i la dignitat humana, és a dir, on acceptem els principis  morals generals.

Manuel Segura diu que hem d'ensenyar a dialogar a partir de quatre passos: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqÜències i posar-se al lloc dels altres.

Relacionant el meu punt de vista amb l'entrevista, crec que la nostra feina com a mestra o com a tutor ha de ser la d'ensenyar als nens des dels valors murals; ensenyar-los a descobrir les seves emocions, els seus sentiments, a saber-se autocriticar sense que això hagi de ser un problema. Han de saber respectar-se i respectar el del costat, han de saber créixer com a persones.

De vegades el mestres oblidem que és important dialogar amb els nostres alumnes i poder-los conèixer, perquè aquesta és la manera en què millor els podem ajudar en aprendre a aprendre. Com ens diu Manuel Segura, ser persona es relacionar-se, i com a bons mestres, ens hem de relacionar amb els nostres alumnes.

Tècnica sociomètrica

Aquest sociograma ha estat passat als alumnes de quart de primària de la meva escola. Les preguntes que se'ls va passar van ser dues i diferents a les de l'exemple:

Primera pregunta: Em cau simpàtic/a

Segona pregunta: M'agradaria fer un treball amb...

A diferència del sociograma vist al curs, en aquest els alumnes no només havien de contestar un únic company, sinó que havien de puntuar a cada company/a de classe de l'1 al 5:

1 = gens

2 = poc

3 = normal

4 = bastant

5 = molt

Els resultats tant en la primera i la segona pregunta ens va donar que els alumnes amb diferència rebutjats eren el número 12, 15 i 21, i per tant, eren els que tenien un total de punts rebuts menors. Per altra banda, en quant a la suma de puntuacions donades aquests tres alumnes també eren els que havien puntuat més baix, és a dir, que es movien entre puntuacions de 1 i 3 punts cap als seus companys.

Els resultats no ens van sorprendre, ja que els tres sempre han tingut problemes d'integració dins el grup classe.

Un cop passat el sociograma, es va redistribuir l'aula assentats en grups de quatre, on aquests tres alumnes estiguessin agrupats amb companys en qui tinguessin "més" afinitat.

Durant al llarg del curs també s'estan treballant diferents dinàmiques de cohesió grupal per tal que els alumnes es vagin coneixent més i sàpiguen més coses els uns dels altres.

He de dir que des del sociograma aquests alumnes, i sobretot el número 15 comencen a ser més acceptats per els seus companys.