Reflexió sobre l'educació: Miguel Ángel Santos

M'ha encantat la metàfora utilitzada per Miguel Ángel Santos sobre l'educació, estic totalment d'acord

en què mal eduquem un nen/a quan el comencem a omplir de coneixements sense ni tant sols parar-nos a pensar si ha entès aquests coneixements, o si està bé en aquell moment, o si en aquell moment té algun problema,...perquè moltes vegades, sense adonar-nos, volem anar ràpid i que els nens sàpiguen sumar i restar, o sàpiguen les parts que té una planta, o quants ossos té el nostre cos,...però ens oblidem que no hem d'educar a màquines sinó a humans, i les persones per ser humans han de tenir sentiments;senitments que s'han d'alimentar i no ofegar.

Per això també penso, com Miguel Santos que hem d'apostar per una escola transformadora, una escola que no només cregui important el què sap el nen, sinó que jugui també amb l'educació emocional i efectiva del nen, també hem de saber mostrar als nens i nenes que són importants per a nosaltres i que ens importa que estiguin bé. Com diu Miguel, ensenyar no és només guanyar-nos la vida sinó guanyar la vida dels altres.

Estic totalment d'acord en què la feina d'educar no és una feina fàcil, almenys quan em poso a pensar en la meva; cada dia arribo a l'escola pensant en què hauré de viure aquell dia, perquè cada dia és una història i una nova situació, cada dia s'ha d'aprendre, però és a través d'aquesta dificultat on ens enriquim;els reptes fan que siguem més forts i fa que tinguem més ganes d'aprendre i d'ajudar als nostres alumnes.

Miguel Santos opina que l'eix principal del problema de l'educació és la formació del professorat i la seva selecció. Pensant amb això que ha dit, m'ha vingut al cap moltes vegades que m'he trobat en situacions en què gent m'explica que no sap exactament què fer amb la seva vida, o a on orientar-la, i sempre, per una raó o altra acaba dient: "Potser em faré mestre, almenys es cobra bé i es té moltes vacances, i si a més em puc treure les oposicions, tindré feina per tota la vida!"

Sempre que he sentit aquests comentaris m'ha vingut un gran nus a l'estòmac, fins i tot m'he enfadat en alguna ocasió perquè penso: "Com tenen el dret de posar-nos aquesta etiqueta? com tenen el dret de jutjar d'aquesta manera la feina de ser mestre?" però llavors hi reflexiono i m'adono que tenim aquesta etiqueta perquè realment és veritat que hi ha gent que no vol ser mestre, però que exerceix de mestre. NO els discriminu ni molts menys perquè tothom intenta viure i guanyar-se la vida, el problema és que també es juguen la vida d' altres personetes que necessiten que el seu desig d'aprendre sigui despertat.