Tècnica de dinàmics de grup

LA MALETA

OBJECTIUS:

- Afavorir les interrelacions entre els alumnes

- Afavorir el coneixement mutu i la distensió del grup

- Poder saber una mica més de cada company/a

CONTINGUTS:

- Actuació encaminada a cohesionar el grup classe, preparar-lo per treballar en equip, predisposar-lo per a la cooperació, convertir-lo, poc a poc, en una petita comunitat d'aprenentatge.

DISPOSICIÓ INICIAL:

Tots els alumnes assentats i el nen que presenti la seva "maleta" està de peus davant de la classe amb un taula davant.

DESCRIPCIÓ:

El mestre o la mestra, un dia, porta una maleta a classe i, davant de tots els alumnes treu de la maleta tres objectes, especialment significatius per ell o ella; per exemple, unes sabates de muntanya perquè li agrada molt l'excursionisme, un llibre que li encanta, una samarreta que li va regalar el seu millor amic,...

De tant en tant (això depén de cada professor; un cop a la setmana, cada matí,...), es convida a un alumna o alumne perquè faci el mateix: portar tres objectes especialment importants per ell/a. Els altres, li poden fer preguntes sobre aquests objectes. D'aquesta manera, tots els nens i nenes acaben portant a classe, un dia o altre, la maleta plena dels seus objectes preferits.

MATERIALS:

La maleta amb els tres objectes que cada nen portarà; les cadires per tots els nens i una taula perquè el nen o nena que mostri els objectes els pugui anar posant a sobre.

POSADA EN COMÚ:

El finalitzar l'activitat podem preguntar a l'alumne/a com s'ha sentit i si li ha agradat portar els objectes i que els seus companys li fessin preguntes.

REFLEXIÓ SOBRE L'ACTIVITAT:

Aquesta activitat l'he portat a terme amb la classe de quart de primària de la meva escola. Entro com a suport els dimecres durant una hora, i vam decidir conjuntament amb la tutora que faríem aquesta dinàmica els primers minuts de la sessió, per cohesionar el grup. A dia d'avui encara no l'hem acabat, perquè falta encara a alguns alumnes portar els seus objectes, ja que cada dimecres fem que en portin 3 o  4 nens.

Com a reflexió personal he de dir que aquesta dinàmica m'encanta, i pel que veig als alumnes també els agrada molt. Veig que sobretot els agrada poder posar-se davant de tots els seus companys i poder explicar coses sobre la seva vida personal i veure que els seus companys i estan interessats, perquè sempre que un nen o nena acaba d'explicar els seus objectes, tots els nens aixequen la mà per fer una pregunta.

També m'agrada molt veure com ells mateixos es donen la paraula i saben esperar el seu torn.

Aconsello, sense dubte aquesta dinàmica.

Activitat 2: "Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu"

El conflicte que vam interpretar el meu grup i jo va ser "Un desafortunat incident al pati". 

El cas tracta d'en Joan, un tutor de 6è de primària que, un dia, al moment de portar als alumnes a la classe, el pare d'en Jordi (un dels seus alumnes d'en Joan) va començar a cridar-li i a demanar-li explicacions ja que el seu fill havia arribat el dia anterior amb el peu molt inflat i una fissura al turmell que s'havia fet durant al migdia, i ningú li havia informat. En Joan, que tampoc ho sabia ni li havien dit res, intenta fer-li entendre al pare d'en Jordi, però aquest crida cada vegada més i això fa que en Joan comenci a perdre els nervis i li suggereix tot alçant la veu al pare d'en Jordi que parli amb direcció però que no el pot atendre més ja que té una classe.

Al moment de plantejar estratègies a nivell individual per a resoldre al cas, vaig pensar que en Joan no hauria d'haver alçat la veu al pare d'en Jordi, encara que arribi als nervis, però per altra banda també vaig valorar que abans d'alçar-li la veu hagués intentat parlar amb ell. En veure que el pare continuava cridant-lo, va ser quan es va enfurismar i va perdre el control. Sempre, a tothom crec, ens costa no perdre el control davant una situació injusta, penso que era injusta ja que en Joan realment no sabia res del que li havia passat en Jordi, i per tant, es trobava en la mateixa situació que el pare; sense informació.

Com a estratègies per no arribar al mateix límit que el pare, tant individualment com amb grup ens van sorgir les següents:

- Mostrar preocupació per com està en Jordi, ja que així li mostra que li preocupa el seu alumna

- Proposar-li fer una tutoria conjunta i si cal també juntament amb l'equip directiu

- Cridar en Jordi davant d'ells dos i preguntar-li què li ha passat i com es troba, i preguntar amb quin mestra estava en aquell moment per poder-la citar

També va sorgir la idea de que el pare podria haver apartat en una classe o en alguna sala al pare, però vam pensar que aquest acta suposaria deixar sola els alumnes.

La proposta definitiva d'estratègies que proposaria per resoldre aquest conflicte serien justament les anteriors, però també en algun moment dels crits del pare el faria calmar dient-li que s'ocuparia d'esbrinar tot el que havia passat durant aquell migdia, i que de seguida que sabes alguna cosa el trucaria, per poder fer una reunió i parlar-ne.

Resolució de conflictes: "Dinner for two"

El missatge principal que crec que els personatges d'aquest vídeo volen donar és que davant un conflicte, s'ha d'intentar parlar o "negociar" ja que sinó les conseqüències poden portar a situacions no desitjades.

El conflicte del vídeo s'ha originat per culpa dels interessos de les dues parts; els dos llangardaixos volien per ell la presa per poder menjar, i no estaven disposats a perdre-la, i menys veient que tot el públic del bosc els estava observant, cosa que feia que també tinguessin un conflicte intrapersonal pel sentiment de la por a la frustració per perdre la seva presa i el seu orgull davant tots els animals.

Els dos personatges han passat per diferents estils d'afrontar el conflicte: primer, es pot veure com competeixen per aconseguir el menjar, mostren la preocupació per un mateix; però més tard, després d'hores i hores competint i ja cansats, la branca de l'arbre on tenien el combat comença a trencar-se, deixen anar la presa i intenten salvar-se per no caure dins les boques dels cocodrils, que els esperen impacients. Però no intenten salvar només la seva vida,  sinó que es preocupen l'un per l'altra perquè no caiguin i aconsegueixin arribar al tronc de l'arbre, col.laboren l'un amb l'altra fins que estan fora de perill; finalment, tots dos es comprometen l'un amb l'altra, ja que sacrifiquen el seu interès d'aconseguir menjar-se la presa a canvi de salvar les dues vides.

Els personatges primerament mostren una actitud agressiva per tal d'aconseguir la presa, es barallen fins acabar a les mans i poder menjar, afronten el problema de mala manera, però posteriorment, i gràcies a l'ajuda de la granota prenen una solució assertiva de repartir-se en parts iguals la presa entre els tres animals, disfrutar d'un sopar entre amics i  emplenar-se.

El conflicte, encara que hagués pogut acabar malament, s'enfoca com una oportunitat de millora, ja que els dos llangardaixos aconsegueixen ser amics, i es mostren l'un a l'altre la lleialtat. A més, els dos evidencien que no val la pena suportar un sacrifici com arribar a ser el sopar dels cocodrils per una simple presa, les dos parts juntes acaben lluitant contra al problema  i no un contra l'altra.

Seguretat i salut laboral del i la docent: prevenció de riscos laborals

La meva aula són diferents espais de l'escola, ja que sóc la mestre d'educació especial i moltes vegades entro a diferents aules com a suport i d'altres tinc diferents grups d'alumnes dins d'una aula. Considero però com a "meva" aquesta última, ja que és l'aula que tinc "decorada" a la meva manera i per els meus alumnes. Així doncs, la següent descripció de riscs i danys té a veure amb aquesta aula, i la descriuré des del meu punt de vista i des del punt de vista de riscs i danys que poden tenir els alumnes.

Aquesta aula està ubicada fora de l'edifici principal, a l'edifici que en diuen "la casa dels mestres", ja que abans, fa uns anys, era on hi vivien els mestres.

Pel que fa a la seguretat del centre, diria que aquesta aula no en té gaire, principalment perquè per accedir-hi s'ha de pujar i baixar desde l'exterior per unes escales tipus "escales d'emergència", una mica perilloses ja que són altes i si algun nen/a cau, es podria fer molt de mal. A més, per un grup de nens de P-4 que tinc, els costa bastant pujar i baixar i pateixo molt per si cauen. Pel que fa al mobiliari, està bastant bé però les cantoneres estan desprotegides. Pel que fa a les finestres, he de dir que són molt segures ja que per l'exterior estan protegides per unes xarxes que fa que no es pugui saltar a l'exterior (tot i que no crec que cap nen/a es tirés).

Pel que fa a l' higiene ambiental, també diria que no supera la prova, ja que no compleix amb la ventilació ni amb la calefacció adequades. Les temperatures de l'aula no són les apropiades ja que, com anteriorment he dit, l'aula està ubicada en una "caseta" a part, i no disposa del mateix sistema de calefacció que la resta de l'escola, o millor dit no disposa de calefacció sinó d'un radiador que s'ha d'encendre i posar al màxim, i encara que el deixi encès tota la nit, en aquesta època hi fa fred, i els nens també es queixen de patir fred. I pel que veig, a l'estiu passarà justament el contrari, patirem calor ja que igual que passa en tota l'escola, no disposem de cap sistema de ventilació per suportar el calor. Pel que fa a la neteja però, es pot dir que compleix les condicions d'higiene ja que la netegen cada dia i els productes que utilitzen són els correctes. La llum de la que disposa l'aula també és apropiada.

Pel que fa a la càrrega física i/o vocal, no m'he trobat amb cap tipus de risc o dany, ja que l'aula disposa de cadires i taules adequades i les distàncies en el cas de transportar algun tipus de material són curtes. A més, no he de fer cap tipus de càrrega vocal ja que el ser pocs alumnes i el ser una aula petita fa que no hagi de cridar per dirigir-me als alumnes.

Pel que fa als factors psicosocials, he de dir que en aquest centre els alumnes de vegades es descontrolen una mica i personalment,  en totes les escoles que he estat, aquesta és la que m'està costant més, ja que veig un tipus d'alumnat bastant difícil i això fa que l' organització de l'escola sigui més complicada. També veig com petits grups entre els mestres, que això suposo que passa en tots els centres o fins i tot en tots els tipus de feina, sempre tens més afinitat amb uns que amb uns altres, però això veig que té la desavantatge de fer que no hi hagi cohesió entre el professorat i que la feina encara costi més. Tot i això, personalment he de dir que tinc bona relació amb tot el professorat i que em sento recolzada en cas de necessitar qualsevol cosa.

I per acabar, com a factors extralaborals, he de queixar-me només de la distància al lloc de treball, ja que he d'anar de Barcelona a la Granada, i en total tardo 1h 15min., que al dia ja són 2h 30min que perdo.

Tot i els problemes descrits, la veritat és que estic contenta de poder treballar i omplir-me d'experiència. Cada escola és un nou repte.

Seguretat i salut docent: Pla d'emergència

Com a reflexió individual em plantejo que un pla d'emergència, tal i com la seva paraula diu, és un pla o una actuació que es planeja a fer en cas d'haver d'evacuar a la gent d'algun lloc ,en cas de necessitat o en cas d'emergència. En el moment de contrastar les opinions amb el grup, la veritat és que la majoria de nosaltres coincidia amb la definició i ens vam apropar a la definició de la normativa i la teoria que diu que:

"El pla d’emergència és un document que recull les actuacions que s’han de seguir davant d’una emergència, amb la finalitat de reduir la improvització en cas que es produís qualsevol accident. Un pla d’emergència, com a mínim, ha de donar resposta a:

Què pot passar?

Què cal fer i com cal fer-ho?

Com cal organitzar-se?

 L'objectiu del pla d'emergència és protegir els alumnes i el personal del centre."

 Per tot això és important, al moment d'entrar en un nou centre, saber quin pla d'emergència tenen i participar en un simulacre. En el meu cas però, he de dir que no conec el pla d'emergència del meu centre ni he participat en cap simulacre, tot i que fa poc, ens van avisar de que algun dia es faria un simulacre i que hauríem d'estar atents en cas de sentir una sirena diferent a la de la hora del pati.També ens van fer conèixer una mica l'ordre en què s'havia d'evacuar ( quina classe havia de sortir primer, quina segona); dic una mica perquè bàsicament aquestes informacions les he rebut amb converses que tenen lloc a la hora del pati. Oficialment no hem tingut cap conversa sobre el pla d'emergència en cap claustre i per tant no m'han assignat cap càrrec específic de responsabilitat. Tot i això, he de dir que cada classe disposa a la seva entrada de les normatives a seguir en cas d'emergència, i crec que el professorat que porta temps en aquest centre sap el què ha de fer i com ho ha de fer.

Em va sorprendre a la hora de contrastar les opinions amb el grup, ja que la majoria de nosaltres no coneix el pla d'emergència del que disposa el seu centre. Com a opinió personal crec que tothom l'hauria de conèixer i hauria de ser informat de tal cosa ja des del primer dia, ja que treballem amb la vida de nens i nenes i no pot ser trobar-nos davant d'una emergència i no saber què fer.

Crec que és important conèixer l'escola i el seu entorn ja que ens cas d' emergència pot fer que la nostra actuació sigui més eficaç i correcta ja que tindrem coneixement de com és l'escola, com es distribueix, on estan les entrades i sortides, quants pisos hem de baixar o pujar,...

A la meva escola, per exemple, hi ha tres aules d'educació infantil, dues de les quals estan a l'entrada de l'escola apartades del principal edifici i una que ja està integrada dins el "gran" edifici; sis aules d'educació primària: primer al primer pis, segon, tercer, quart en un segon pis i cinquè i sisè en mòduls; una aula d'informàtica( en el segon pis); el despatx ( en el segon pis), la sala de mestres (segon pis) el menjador (primer pis), una cuina (primer pis, a davant al menjador), una petita aula de reforç (al costat del menjador), dues aules de desdoblament i una de joc ( a la "casa dels mestres" que és una casa al costat del "gran" edifici on antigament vivien els mestres); tres zones de pati, una de les quals es tracta d'una pista esportiva ubicada davant del centre(s'ha de travessar un carrer per arribar-hi) i una sala polivalent per a fer psicomotricitat que també es troba fora del centre (es tracta del casal del poble).

Considero que les actuacions importants que s'han de conèixer per a realitzar un simulacre d'evacuació són qüestions com ara; en quin ordre s'ha de sortir, quin itinerari s'ha de seguir, quin punt és el destí,... és a dir, qüestions que responguin a les anteriors descrites en la definició de la normativa:

Què pot passar?

Què cal fer i com cal fer-ho?

Com cal organitzar-se?
A la hora de fer un simulacre d'evacuació amb els alumnes, crec que el més important és transmetre'ls tranquilitat, fer que no es posin nerviosos i que segueixin un ordre, i lògicament que sàpiguen anticipadament què és un simulacre, perquè es fa i que coneixin l'actuació a fer davant d'aquesta situació.
Crec que el que no han tingut en compte en el meu centre és informar al personal, desde el pla d'acollida de mestres hagués informat de tot el necessari i hagués fet un simulacre trimestralment (ja que en el primer trimestre no n'hem tingut cap).