Com a reflexió individual del vídeo "El nus al llençol" he de dir que em va fer emocionar la història que explica el pare a la directora. En els poquets anys que porto com a mestra, he pogut observar molts casos en què els nens i nenes d'una escola intenten cridar l'atenció, i molts cops de forma violenta (pegant als companys, no fer cas a ningú,...). Moltes vegades es dóna la conclusió que aquest nen o nena té problemes emocionals segurement pel fet de que el seu entorn familiar no té suficientment força, és a dir, per unes o altres raons els seus pares, avis,...no poden estar el suficient temps amb ell. Per un nen o nena és importantíssim tenir algun tipus de comunicació o efecte amb els seus familiars i que sentin el suport d'aquestes famílies. D'una forma o altra tothom pot trobar alguns minuts de la seva vida per compartir, i encara més si es tracta d'un fill o filla.
En la reflexió col.lectiva, ens va cridar l'atenció que a l'hora de comentar oralment el que haviem pensat sobre el vídeo, ens vam adonar que la majoria de grups havia opinat des del paper del mestre i nosaltres no. Vam coincidir en què la comunicació verbal no és sempre la més important; amb un sol gest, un petó, una carícia, una mirada es poden transmetre mil sentiments i emocions, i fer sentir el nen o nena important.
S'ha de tenir temps per les persones importants, per la seva futura felicitat i evolució.
Tasca correcta. Bona reflexió, Mònica.
ResponEliminaLourdes