divendres, 25 de març del 2011

Tancament el curs

Aquest curs d'interins, crec que ens ha servit per aprofundir en diferents aspectes i temes, que almenys jo, no n'estava gaire el corrent; com per exemple amb els temes de seguretat i salut laboral, el de la relació amb les famílies,...amb molts temes se'ns ha aportat informacions que crec que ens seran molt pràctiques de cara a la nostre feina, i que segurament tindrem en compte.
Dinàmiques com la que vam fer un dia de "discriminació auditiva", en què la Lourdes dictava unes paraules i s'havia d'aplaudir en sentir la paraula "gat", és una de les coses que he utilitzat en les meves classes, o resolucions de conflictes que hem fet a l'aula ( com la del nen que no porta esmorzar a l'escola), m'han fet analitzar d'una manera més profunda problemes similars en la meva escola i també m'han ajudat a entendre més als nens i nenes. 
La sessió que més em va agradar va ser sobretot la que vam tractar els alumnes amb TDAH, suposo que és perquè sóc mestre d'educació especial i perquè crec que formació envers aquests temes que trobem tant a les escoles, és la que fa falta.
Per tant, naturalment valoro aquest curs de manera positiva, per les coses apreses, però sobretot m'ha ajudat el fet d'haver conegut altres mestres que es troben a la mateixa situació que jo; sent interí o interina. I he pogut parlar de temes que em preocupaven o que no acabava d'entendre amb ells.

Així que finalitzo aquest curs amb una imatge, que per mi és molt important; m'agradaria que de cara en un futur tinguéssim els suficients recursos i la suficient formació per tenir escoles amb una gran diversitat d'alumnes.
Fins aviat.



Avaluació

Aquí hi ha la pauta de coavaluació que he fet sobre en Javier:

     http://www.scribd.com/doc/51546632/coavaluacio-javier

dimarts, 22 de març del 2011

Taller: Educació Emocional

" Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra"

Reinventar-se no vol dir convertir-se en algú diferent del que som, sinó treure el nostre verdader SER.
Una persona il·lusionada, compromesa i que confia en si mateixa pot anar molt més enllà del que es podria esperar.
El distrés pot lesionar neurones de la memòria i això afecta la nostra capacitat intel.lectual per prendre decisions adequades. Quan el nostre cervell dóna un significat a algu, ho vivim com una realitat. Per combatre aquest distrés, s'ha de canviar la ment a través del cos portant el focus d'atenció a la respiració, ja que té la capacitat de serenar el nostre estat mental; el que el cor vol sentir, la ment li acaba mostrant.
Amb bones paraules, tot ésser humà, pot ser escultor del seu propi cervell; segons com ens parlem a nosaltres mateixos moldegem les nostres emocions.
Per créixer s'ha de sortir de la zona de lu conegut, s'ha d'entrenar la ment. La por és una emoció que ens permet aconseguir seguretat però que ens impedeix arriscar-nos, provar coses noves i canviar. Per superar aquestes adversitats hem de tenir més confiança amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Són els nostres pensaments els que crean continuament el nostre món.

dimarts, 1 de març del 2011

Diversitat, Interculturalitat i Avaluació

Activitat 2: Els alumnes amb TDAH

El mètode de treball que vam seguir per a realitzar l'activitat a la classe es va basar amb el treball cooperatiu:
Primerament la Lourdes ens va donar un paperet a cadascú de nosaltres on hi havia una lletra: A,B,C o D. Ens va fer reunir els A amb els A, els B amb els B, els C amb els C i els D amb els D (grups homogenis). A cada grup (A,B,C,D) li tocava treballar una de les orientacions per a un mestra per tractar als alumnes amb TDAH.
Així, amb el grup d'experts primerament s'havia de llegir el document que ens va passar la Loures sobre el TDAH, i a partir d'aquí havíem de pensar conjuntament amb la orientació que ens havia tocat ( en el meu cas; metodologia en donar les classes).
Un cap acabat el treball amb el grup d'experts, ens vam reunir un de cada grup (A, B, C, D) i conjuntament vam fer un resum sobre les diferents orientacions per tractar als alumnes amb TDAH, on cada membre del grup explicava les orientacions que havien trobat amb el seu grup d'experts sobre el tema que els havia tocat. Així, a través de cada membre d'un grup es va aconseguir fer un resum final des dels diferents punts a tenir en compte per tractar alumnes amb TDAH. 
Finalment, amb tot el grup classe i oralment, van esmentar les diferents orientacions per veure si teníem les mateixes i si en sorgien de noves.

Orientacions per a un/a mestre/a novell per a tractar alumnes que presenten TDAH


Metodologia en donar les classes
 
Com donar les classes? Les classes haurien de ser dinàmiques amb activitats de poca duració i fer participar a tot l'alumnat. S'hauria de treballar amb material manipulatiu i també que li siguin atractius ( PDI'S, PC,...) i amb un aprenentatge significatiu per tal que els alumnes ho puguin relacionar amb la seva experiència. Seria bo, fer-li preguntes i demanar-li exemples.
Com explicar els continguts acadèmics? S'hauria d'intentar captar el moment màxim d'atenció del nen i prioritzar els continguts.
Assignació de deures i tasques: L'alumna/e podria tenir una llibreta personal amb la seva foto i que se senti pròpia on se li podrien assignar els deures. Aquests deures haurien de ser tasques no repetitives i de durada adaptada al nivell d'atenció del nen. Seria bo també fer un repàs diari amb el tutor dels deures i fer-lo responsables, per exemple, d'apuntat els deures de tota la classe en general.
 
Com millorar el comportament del nen 
 
Supervisió constant: Se l'ha d'insistir a mirar l'agenda cada dia i que a casa tingui un seguiment constant. Seria millor tenir objectius a curt termini.
Tutories individualitzades: S'hauria d'intentar que el nen o nena estigués algun moment al dia amb la tutora i repassar l'agenda, els deures, parlar del què ha fet durant el dia,...
Eines bàsiques per controlar el comportament: Es podrien elaborar unes graelles de seguiment de tasques i de comportament; treballar estímul-resposta; tenir en compte la posició a l'aula d'aquest alumna/e i treballar sobretot amb la resta de la classe dinàmiques per entendre la situació.
 
Orientacions davant situacions concretes
 
S'aixeca sovint:  Si s'aixeca se li podria posar un càrrec i fer-lo conscient ( ara hauràs d'ordenar els llibres,...)
Molesta els companys de taula: Conscienciar el grup de com és i que ajudin a parar-lo.
Perd el control i crida: Contenció (depenent del cas); canviar-lo totalment de situació; enviar-lo a donar un full a algun professor,...
 
Com millorar l'autoestima a l'aula
 
Predisposició per part del mestre: fer reforços positius; motivar a l'alumna/e; empatia pel mestre davant de situacions conflictives i atenció individualitzada.
Proposta d'activitats i punts per millorar l'autoestima de l'alumna/e: Podria tenir un racó personal per reflexionar; per no sentir-se aïllat es podria portar a terme treball cooperatiu en petit grup i parella; fer dinàmiques de grup per la cohesió de grup; establir càrrecs a la classe,...
 
Altres idees sorgides a la classe
 
- Cada setmana, es podria treballar un hàbit a la classe: setmana d'aixecar el braç,...
- Podria tenir com un petit despatx a dins o a fora de l'aula, i treballar a partir el joc simbòlic.  
- Fer-li fer encàrrecs. 

 
 
 

Diversitat, Interculturalitat i Avaluació

Activitat 1: Vídeo "racisme"

El sentiment que em sorgir el moment de veure el vídeo des de un primer moment va ser racisme pur. Des del meu punt de vista crec que el vídeo volia transmetre com una persona es pot sentir pel fet d'estar marginada, i com la majoria de nosaltres podem marginar a una persona. Es dóna un clar exemple d'aquest fet quan el noi arriba a casa seva i té l'habitació plena de globus, indirectament ens vol dir que no és la primera vegada que li passa això, que molta gent el discrimina.
El fet de pujar la farola i agafar el globus també crec que ens vol dir que molta gent lluita per aconseguir poder integrar-se.
Al moment de contrastar amb el grup, vam coincidir bastant amb tot, encara que van sorgir més conceptes com el de prejudici, en el moment en què la mare aparta a la filla en veure que està a prop d'una persona negra, i per tant, és evident que té una creença prèvia sobre la manera de ser d'aquesta persona. 
També vam parlar d'estereotip, pel fet que la mare i molta altre gent té una mala idea generalitzada sobre la cultura d'aquest noi (té l'habitació plena de globus).
El concepte de discriminació com he dit anteriorment també entra en joc, ja que donem un tracte diferent a persones com aquestes creient que nosaltres som més poderosos. 
I finalment, el noi es mostra trist al final de l'anunci perquè s'adona que està marginat, és a dir, que està excluït socialment.
Com a resum final del vídeo, podem dir que ens vol transmetre que encara que no siguem tots del mateix color, que no tinguem la mateixa cultura, les mateixes creences, la mateixa manera de viure,...tot pot funcionar sempre i quan hi estiguem disposats. El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor,però crec que hauríem d'orientar l'educació a fer desaparèixer aquest concepte, hem de transmetre als alumnes que tots som iguals, tots som persones i tots podem conviure i aprendre junts.

dissabte, 19 de febrer del 2011

La programació competencial

Aquí deixo l'adreça on he fet la pauta d'anàlisi de la unitar de programació:

http://www.scribd.com/doc/49146456?secret_password=1uubhgg5l1b9m3pzr6cj

La programació competencial

Aquí deixo l'adreça on hi ha una unitat de programació elaborada per mi. Si us fixeu amb les dates veureu que són objectius que encara s'han de treballar, i per tant  l'apartat de la reflexió de la pràcrica encara no l'he pogut omplir.
Quan he passat l'unitat de programació a l'scrib, no ser perquè els quadres s'han mogut i ha quedat una mica mal organitzat, però espero que s'entengui.


http://www.scribd.com/doc/49144092?secret_password=2caq2jb0mfthsnwiddb2

dimecres, 16 de febrer del 2011

El Decret 142/2007

Activitat 1

ÀREA DE MATEMÀTIQUES

L'ordenació de l'àrea de matemàtiques consta dels següents apartats:

1. Introducció.
2. Contribució a l'adquisició de les competències bàsiques.
3. Estructuració dels continguts: numeració i càlcul; relacions i canvi; espai i forma; mesura; estadística i atzar.
4. Consideracions per el desenvolupament del currículum: rellevància dels contextos; equilibri; valoració d'actituds; diversitat; avaluació.
5. Objectius generals de l'àrea de matemàtiques ( de primer a sisè de primària)
6. Processos a desenvolupar (relacionant amb els diferents nivells de l'estructuració dels continguts):
    - Cicle inicial
    - Cicle mitjà
    - Cicle superior
7. Criteris d'avaluació

Tutoria, famílies i serveis externs

Entrevista a Manuel Segura

La idea bàsica que descriu Manuel Segura és que perquè algú sigui persona, fa falta saber pensar, tenir control emocional, valors morals i sobretot saber posar-se al lloc de l'altre.
És per això que creu que s'ha d'educar en valors, i proposar als alumnes dilemes morals.
Segura planteja el mètode de Kohlberg, partint doncs dels esquemes universals de raonament. Aquest mètode diu que la nostra consciència moral segueix un procés de creixement o de maduresa, i que una de les funcions de la consciència moral és formular judicis sobre el què hem de fer o rebutjar.
El mètode estudia el desenvolupament de la consciència partint dels judicis morals; tots seguim uns esquemes universals de raonament i evolucionem d'esquemes més infantils a esquemes més madurs.
Les persones avancem segons sis estadis:
1- Preconvencional (normes com a realitat externa; premi-càstig) on passem per l'estadi d' "obediència i por al càstig" on lògicament no tenim autonomia i per "afavorir els propis interessos", és a dir on som egoistes.
2- Nivell convencional on passem per l'estadi "d'espectatives interpersonals" en el que volem agradar i ser acceptats i per les "normes socials establertes" en el que complim les normes per responsabilitat.
3- Nivell Post convencional on passem per "drets prioritaris i contracte social" i per els "principis ètics universals" en el que entra en joc el dret a la vida, a la llibertat, a la igualtat i la dignitat humana, és a dir, on acceptem els principis  morals generals.
Manuel Segura diu que hem d'ensenyar a dialogar a partir de quatre passos: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqÜències i posar-se al lloc dels altres.


Relacionant el meu punt de vista amb l'entrevista, crec que la nostra feina com a mestra o com a tutor ha de ser la d'ensenyar als nens des dels valors murals; ensenyar-los a descobrir les seves emocions, els seus sentiments, a saber-se autocriticar sense que això hagi de ser un problema. Han de saber respectar-se i respectar el del costat, han de saber créixer com a persones.
De vegades el mestres oblidem que és important dialogar amb els nostres alumnes i poder-los conèixer, perquè aquesta és la manera en què millor els podem ajudar en aprendre a aprendre. Com ens diu Manuel Segura, ser persona es relacionar-se, i com a bons mestres, ens hem de relacionar amb els nostres alumnes.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Tècnica sociomètrica

Aquest sociograma ha estat passat als alumnes de quart de primària de la meva escola. Les preguntes que se'ls va passar van ser dues i diferents a les de l'exemple:


Primera pregunta: Em cau simpàtic/a

Segona pregunta: M'agradaria fer un treball amb...


A diferència del sociograma vist al curs, en aquest els alumnes no només havien de contestar un únic company, sinó que havien de puntuar a cada company/a de classe de l'1 al 5:

1 = gens

2 = poc

3 = normal

4 = bastant

5 = molt


Els resultats tant en la primera i la segona pregunta ens va donar que els alumnes amb diferència rebutjats eren el número 12, 15 i 21, i per tant, eren els que tenien un total de punts rebuts menors. Per altra banda, en quant a la suma de puntuacions donades aquests tres alumnes també eren els que havien puntuat més baix, és a dir, que es movien entre puntuacions de 1 i 3 punts cap als seus companys.

Els resultats no ens van sorprendre, ja que els tres sempre han tingut problemes d'integració dins el grup classe.

Un cop passat el sociograma, es va redistribuir l'aula assentats en grups de quatre, on aquests tres alumnes estiguessin agrupats amb companys en qui tinguessin "més" afinitat.

Durant al llarg del curs també s'estan treballant diferents dinàmiques de cohesió grupal per tal que els alumnes es vagin coneixent més i sàpiguen més coses els uns dels altres.

He de dir que des del sociograma aquests alumnes, i sobretot el número 15 comencen a ser més acceptats per els seus companys.

diumenge, 30 de gener del 2011

Tècnica de dinàmics de grup

LA MALETA

OBJECTIUS:
- Afavorir les interrelacions entre els alumnes
- Afavorir el coneixement mutu i la distensió del grup
- Poder saber una mica més de cada company/a
CONTINGUTS:
- Actuació encaminada a cohesionar el grup classe, preparar-lo per treballar en equip, predisposar-lo per a la cooperació, convertir-lo, poc a poc, en una petita comunitat d'aprenentatge.

DISPOSICIÓ INICIAL:
Tots els alumnes assentats i el nen que presenti la seva "maleta" està de peus davant de la classe amb un taula davant.

DESCRIPCIÓ:
El mestre o la mestra, un dia, porta una maleta a classe i, davant de tots els alumnes treu de la maleta tres objectes, especialment significatius per ell o ella; per exemple, unes sabates de muntanya perquè li agrada molt l'excursionisme, un llibre que li encanta, una samarreta que li va regalar el seu millor amic,...
De tant en tant (això depén de cada professor; un cop a la setmana, cada matí,...), es convida a un alumna o alumne perquè faci el mateix: portar tres objectes especialment importants per ell/a. Els altres, li poden fer preguntes sobre aquests objectes. D'aquesta manera, tots els nens i nenes acaben portant a classe, un dia o altre, la maleta plena dels seus objectes preferits.

MATERIALS:
La maleta amb els tres objectes que cada nen portarà; les cadires per tots els nens i una taula perquè el nen o nena que mostri els objectes els pugui anar posant a sobre.

POSADA EN COMÚ:
El finalitzar l'activitat podem preguntar a l'alumne/a com s'ha sentit i si li ha agradat portar els objectes i que els seus companys li fessin preguntes.

REFLEXIÓ SOBRE L'ACTIVITAT:
Aquesta activitat l'he portat a terme amb la classe de quart de primària de la meva escola. Entro com a suport els dimecres durant una hora, i vam decidir conjuntament amb la tutora que faríem aquesta dinàmica els primers minuts de la sessió, per cohesionar el grup. A dia d'avui encara no l'hem acabat, perquè falta encara a alguns alumnes portar els seus objectes, ja que cada dimecres fem que en portin 3 o  4 nens.
Com a reflexió personal he de dir que aquesta dinàmica m'encanta, i pel que veig als alumnes també els agrada molt. Veig que sobretot els agrada poder posar-se davant de tots els seus companys i poder explicar coses sobre la seva vida personal i veure que els seus companys i estan interessats, perquè sempre que un nen o nena acaba d'explicar els seus objectes, tots els nens aixequen la mà per fer una pregunta.
També m'agrada molt veure com ells mateixos es donen la paraula i saben esperar el seu torn.
Aconsello, sense dubte aquesta dinàmica.

Activitat 2: "Anàlisi d'un cas seguint el cicle reflexiu"

El conflicte que vam interpretar el meu grup i jo va ser "Un desafortunat incident al pati". 
El cas tracta d'en Joan, un tutor de 6è de primària que, un dia, al moment de portar als alumnes a la classe, el pare d'en Jordi (un dels seus alumnes d'en Joan) va començar a cridar-li i a demanar-li explicacions ja que el seu fill havia arribat el dia anterior amb el peu molt inflat i una fissura al turmell que s'havia fet durant al migdia, i ningú li havia informat. En Joan, que tampoc ho sabia ni li havien dit res, intenta fer-li entendre al pare d'en Jordi, però aquest crida cada vegada més i això fa que en Joan comenci a perdre els nervis i li suggereix tot alçant la veu al pare d'en Jordi que parli amb direcció però que no el pot atendre més ja que té una classe.

Al moment de plantejar estratègies a nivell individual per a resoldre al cas, vaig pensar que en Joan no hauria d'haver alçat la veu al pare d'en Jordi, encara que arribi als nervis, però per altra banda també vaig valorar que abans d'alçar-li la veu hagués intentat parlar amb ell. En veure que el pare continuava cridant-lo, va ser quan es va enfurismar i va perdre el control. Sempre, a tothom crec, ens costa no perdre el control davant una situació injusta, penso que era injusta ja que en Joan realment no sabia res del que li havia passat en Jordi, i per tant, es trobava en la mateixa situació que el pare; sense informació.
Com a estratègies per no arribar al mateix límit que el pare, tant individualment com amb grup ens van sorgir les següents:
- Mostrar preocupació per com està en Jordi, ja que així li mostra que li preocupa el seu alumna
- Proposar-li fer una tutoria conjunta i si cal també juntament amb l'equip directiu
- Cridar en Jordi davant d'ells dos i preguntar-li què li ha passat i com es troba, i preguntar amb quin mestra estava en aquell moment per poder-la citar

També va sorgir la idea de que el pare podria haver apartat en una classe o en alguna sala al pare, però vam pensar que aquest acta suposaria deixar sola els alumnes.

La proposta definitiva d'estratègies que proposaria per resoldre aquest conflicte serien justament les anteriors, però també en algun moment dels crits del pare el faria calmar dient-li que s'ocuparia d'esbrinar tot el que havia passat durant aquell migdia, i que de seguida que sabes alguna cosa el trucaria, per poder fer una reunió i parlar-ne.

Resolució de conflictes: "Dinner for two"

El missatge principal que crec que els personatges d'aquest vídeo volen donar és que davant un conflicte, s'ha d'intentar parlar o "negociar" ja que sinó les conseqüències poden portar a situacions no desitjades.
El conflicte del vídeo s'ha originat per culpa dels interessos de les dues parts; els dos llangardaixos volien per ell la presa per poder menjar, i no estaven disposats a perdre-la, i menys veient que tot el públic del bosc els estava observant, cosa que feia que també tinguessin un conflicte intrapersonal pel sentiment de la por a la frustració per perdre la seva presa i el seu orgull davant tots els animals.
Els dos personatges han passat per diferents estils d'afrontar el conflicte: primer, es pot veure com competeixen per aconseguir el menjar, mostren la preocupació per un mateix; però més tard, després d'hores i hores competint i ja cansats, la branca de l'arbre on tenien el combat comença a trencar-se, deixen anar la presa i intenten salvar-se per no caure dins les boques dels cocodrils, que els esperen impacients. Però no intenten salvar només la seva vida,  sinó que es preocupen l'un per l'altra perquè no caiguin i aconsegueixin arribar al tronc de l'arbre, col.laboren l'un amb l'altra fins que estan fora de perill; finalment, tots dos es comprometen l'un amb l'altra, ja que sacrifiquen el seu interès d'aconseguir menjar-se la presa a canvi de salvar les dues vides.
Els personatges primerament mostren una actitud agressiva per tal d'aconseguir la presa, es barallen fins acabar a les mans i poder menjar, afronten el problema de mala manera, però posteriorment, i gràcies a l'ajuda de la granota prenen una solució assertiva de repartir-se en parts iguals la presa entre els tres animals, disfrutar d'un sopar entre amics i  emplenar-se.
El conflicte, encara que hagués pogut acabar malament, s'enfoca com una oportunitat de millora, ja que els dos llangardaixos aconsegueixen ser amics, i es mostren l'un a l'altre la lleialtat. A més, els dos evidencien que no val la pena suportar un sacrifici com arribar a ser el sopar dels cocodrils per una simple presa, les dos parts juntes acaben lluitant contra al problema  i no un contra l'altra.

dissabte, 8 de gener del 2011

Seguretat i salut laboral del i la docent: prevenció de riscos laborals

La meva aula són diferents espais de l'escola, ja que sóc la mestre d'educació especial i moltes vegades entro a diferents aules com a suport i d'altres tinc diferents grups d'alumnes dins d'una aula. Considero però com a "meva" aquesta última, ja que és l'aula que tinc "decorada" a la meva manera i per els meus alumnes. Així doncs, la següent descripció de riscs i danys té a veure amb aquesta aula, i la descriuré des del meu punt de vista i des del punt de vista de riscs i danys que poden tenir els alumnes.
Aquesta aula està ubicada fora de l'edifici principal, a l'edifici que en diuen "la casa dels mestres", ja que abans, fa uns anys, era on hi vivien els mestres.
Pel que fa a la seguretat del centre, diria que aquesta aula no en té gaire, principalment perquè per accedir-hi s'ha de pujar i baixar desde l'exterior per unes escales tipus "escales d'emergència", una mica perilloses ja que són altes i si algun nen/a cau, es podria fer molt de mal. A més, per un grup de nens de P-4 que tinc, els costa bastant pujar i baixar i pateixo molt per si cauen. Pel que fa al mobiliari, està bastant bé però les cantoneres estan desprotegides. Pel que fa a les finestres, he de dir que són molt segures ja que per l'exterior estan protegides per unes xarxes que fa que no es pugui saltar a l'exterior (tot i que no crec que cap nen/a es tirés).
Pel que fa a l' higiene ambiental, també diria que no supera la prova, ja que no compleix amb la ventilació ni amb la calefacció adequades. Les temperatures de l'aula no són les apropiades ja que, com anteriorment he dit, l'aula està ubicada en una "caseta" a part, i no disposa del mateix sistema de calefacció que la resta de l'escola, o millor dit no disposa de calefacció sinó d'un radiador que s'ha d'encendre i posar al màxim, i encara que el deixi encès tota la nit, en aquesta època hi fa fred, i els nens també es queixen de patir fred. I pel que veig, a l'estiu passarà justament el contrari, patirem calor ja que igual que passa en tota l'escola, no disposem de cap sistema de ventilació per suportar el calor. Pel que fa a la neteja però, es pot dir que compleix les condicions d'higiene ja que la netegen cada dia i els productes que utilitzen són els correctes. La llum de la que disposa l'aula també és apropiada.
Pel que fa a la càrrega física i/o vocal, no m'he trobat amb cap tipus de risc o dany, ja que l'aula disposa de cadires i taules adequades i les distàncies en el cas de transportar algun tipus de material són curtes. A més, no he de fer cap tipus de càrrega vocal ja que el ser pocs alumnes i el ser una aula petita fa que no hagi de cridar per dirigir-me als alumnes.
Pel que fa als factors psicosocials, he de dir que en aquest centre els alumnes de vegades es descontrolen una mica i personalment,  en totes les escoles que he estat, aquesta és la que m'està costant més, ja que veig un tipus d'alumnat bastant difícil i això fa que l' organització de l'escola sigui més complicada. També veig com petits grups entre els mestres, que això suposo que passa en tots els centres o fins i tot en tots els tipus de feina, sempre tens més afinitat amb uns que amb uns altres, però això veig que té la desavantatge de fer que no hi hagi cohesió entre el professorat i que la feina encara costi més. Tot i això, personalment he de dir que tinc bona relació amb tot el professorat i que em sento recolzada en cas de necessitar qualsevol cosa.
I per acabar, com a factors extralaborals, he de queixar-me només de la distància al lloc de treball, ja que he d'anar de Barcelona a la Granada, i en total tardo 1h 15min., que al dia ja són 2h 30min que perdo.

Tot i els problemes descrits, la veritat és que estic contenta de poder treballar i omplir-me d'experiència. Cada escola és un nou repte.

Seguretat i salut docent: Pla d'emergència

Com a reflexió individual em plantejo que un pla d'emergència, tal i com la seva paraula diu, és un pla o una actuació que es planeja a fer en cas d'haver d'evacuar a la gent d'algun lloc ,en cas de necessitat o en cas d'emergència. En el moment de contrastar les opinions amb el grup, la veritat és que la majoria de nosaltres coincidia amb la definició i ens vam apropar a la definició de la normativa i la teoria que diu que:
"El pla d’emergència és un document que recull les actuacions que s’han de seguir davant d’una emergència, amb la finalitat de reduir la improvització en cas que es produís qualsevol accident. Un pla d’emergència, com a mínim, ha de donar resposta a:
Què pot passar?
Què cal fer i com cal fer-ho?
Com cal organitzar-se?

 L'objectiu del pla d'emergència és protegir els alumnes i el personal del centre."

 Per tot això és important, al moment d'entrar en un nou centre, saber quin pla d'emergència tenen i participar en un simulacre. En el meu cas però, he de dir que no conec el pla d'emergència del meu centre ni he participat en cap simulacre, tot i que fa poc, ens van avisar de que algun dia es faria un simulacre i que hauríem d'estar atents en cas de sentir una sirena diferent a la de la hora del pati.També ens van fer conèixer una mica l'ordre en què s'havia d'evacuar ( quina classe havia de sortir primer, quina segona); dic una mica perquè bàsicament aquestes informacions les he rebut amb converses que tenen lloc a la hora del pati. Oficialment no hem tingut cap conversa sobre el pla d'emergència en cap claustre i per tant no m'han assignat cap càrrec específic de responsabilitat. Tot i això, he de dir que cada classe disposa a la seva entrada de les normatives a seguir en cas d'emergència, i crec que el professorat que porta temps en aquest centre sap el què ha de fer i com ho ha de fer.
Em va sorprendre a la hora de contrastar les opinions amb el grup, ja que la majoria de nosaltres no coneix el pla d'emergència del que disposa el seu centre. Com a opinió personal crec que tothom l'hauria de conèixer i hauria de ser informat de tal cosa ja des del primer dia, ja que treballem amb la vida de nens i nenes i no pot ser trobar-nos davant d'una emergència i no saber què fer.
Crec que és important conèixer l'escola i el seu entorn ja que ens cas d' emergència pot fer que la nostra actuació sigui més eficaç i correcta ja que tindrem coneixement de com és l'escola, com es distribueix, on estan les entrades i sortides, quants pisos hem de baixar o pujar,...
A la meva escola, per exemple, hi ha tres aules d'educació infantil, dues de les quals estan a l'entrada de l'escola apartades del principal edifici i una que ja està integrada dins el "gran" edifici; sis aules d'educació primària: primer al primer pis, segon, tercer, quart en un segon pis i cinquè i sisè en mòduls; una aula d'informàtica( en el segon pis); el despatx ( en el segon pis), la sala de mestres (segon pis) el menjador (primer pis), una cuina (primer pis, a davant al menjador), una petita aula de reforç (al costat del menjador), dues aules de desdoblament i una de joc ( a la "casa dels mestres" que és una casa al costat del "gran" edifici on antigament vivien els mestres); tres zones de pati, una de les quals es tracta d'una pista esportiva ubicada davant del centre(s'ha de travessar un carrer per arribar-hi) i una sala polivalent per a fer psicomotricitat que també es troba fora del centre (es tracta del casal del poble).
Considero que les actuacions importants que s'han de conèixer per a realitzar un simulacre d'evacuació són qüestions com ara; en quin ordre s'ha de sortir, quin itinerari s'ha de seguir, quin punt és el destí,... és a dir, qüestions que responguin a les anteriors descrites en la definició de la normativa:
Què pot passar?
Què cal fer i com cal fer-ho?
Com cal organitzar-se?
A la hora de fer un simulacre d'evacuació amb els alumnes, crec que el més important és transmetre'ls tranquilitat, fer que no es posin nerviosos i que segueixin un ordre, i lògicament que sàpiguen anticipadament què és un simulacre, perquè es fa i que coneixin l'actuació a fer davant d'aquesta situació.
Crec que el que no han tingut en compte en el meu centre és informar al personal, desde el pla d'acollida de mestres hagués informat de tot el necessari i hagués fet un simulacre trimestralment (ja que en el primer trimestre no n'hem tingut cap).